OPINIÓ

El “tonti-pop” no és revolució sexual

Títol: La revolución sexual
Grup: La Casa Azul
Data de llançament: 31/03/2008
Estil: Pop
Discogràfica: Elefant
Preu: 12 euros
Núm. cançons: 11

La revolución sexual és el segon àlbum de La Casa Azul, un projecte encapçalat per Guille Milkyway, cantant, compositor i productor de la banda. Amb aquest treball, la formació creada pel jove barceloní ha saltat a l’escena nacional demostrant amb el seu anomenat tonti-pop que la cursileria encara té un públic.

El disc oferta una barreja, o almenys ho intenta, de diferents ritmes amb presumptes ecos d’un innocent bubblegum que tant de mal va fer a finals de la dècada dels 90 en forma de grups com les Spice Girls o els Backstreet Boys. Tot i això, Milkyway no ho aconsegueix, sinó que es queda a mig camí d’una eclèctica combinació del pop infantil de Parchís i el cutrelux de Paco Clavel regada amb constants sons dels videojocs arcade de finals del s.XX.

Aquest pop tonto, cursi, simple i vulgar que proposa La Casa Azul no aporta res de nou a l’escena musical, segueix immers en la darrerament tant de moda cultura del pastitx. Una base electrònica repetitiva i mecànica es l’element comú a totes les cançons d’aquest disc que ajuda en moltes ocasions a amagar unes lletres poc treballades i embafadores com la de “La gran mentira”, entre d’altres.

Aquest protagonisme del ritme electrònic li dóna un so excessivament sobreproduït i artificial que, tot i ser un dels segells del grup, és un dels seus principals punts dèbils. A més, l’abús de la distorsió vocal de Milkyway ajuda a dissimular les seves mancances, però a la vegada creen una major sensació de sobrecàrrega fent més difícil d’aguantar els poc més de 50 minuts que dura el disc.

Tot i això, s’ha de reconèixer que La revolución Sexual és el millor treball de la Casa Azul, que ja ha publicat El sonido efervescente de la casa azul o Tan simple como el amor. Però aquesta millora no és suficient per a una banda que uns pocs innocents anomenen indie. El so ha de créixer i evolucionar. Un grup que s’estanca i es converteix en repetitiu no pot dur a terme cap revolució i, encara menys, sexual.