REPORTATGE

El fenomen fan

No és un secret que els artistes musicals tenen una gran capacitat de mobilització, aconsegueixen reunir milers de persones en un dia molt especial per a elles després d’haver esperat molts mesos per poder complir un somni, veure i sentir en directe el seu ídol. Per a molts d’aquests seguidors els cantants són la persona amb la qual han compartit moments inoblidables i d’altres no tan bons, els únics que amb les seves lletres són capaços d’ajudar-los, de fer-lo sentir que no està sol.

Amb el pas dels anys ha anat augmentant la importància del que es denomina com a fenomen fan. Milions de persones d’arreu del món comparteixen una passió per un artista i, cada cop més, fan que sigui més evident en multitudinaris concerts on s’esgoten les entrades poques hores després de que surtin a la venta. Tot i que aquest fenomen ja és un fet habitual i consolidat a la societat actual, la seva història és força recent.

Què és un fan?

Aquesta sembla una pregunta fàcil de contestar, tothom sap a què es refereix i molts s’hi senten, però a la vegada pocs són capaços d’explicar-ho i definir-ho. Es poden trobar respostes de tot tipus, des de les més espirituals, que ho entenen com un procés de connexió amb un artista, fins les més escèptics, que els poden arribar a considerar sonats que tiren calces als concerts. A partir d’aquestes impressions que es recullen en l’ambient de la societat actual, es pot deduir que hi ha molts tipus de fans, però es pot afirmar que tots ells es caracteritzen per l’admiració que profereixen vers un artista.

En aquest sentit, Iolanda Tortajada, sociòloga de la Universitat de Lleida, defineix a un fan com "una persona que ha decidit establir una certa relació emocional i afectiva, no recíproca, a distància". Aquesta és una visió molt semblant a la que aporta Roger Roca, crítics musical de El Periódico i coordinador del programa Sputnik de la Televisió de Catalunya, que defineix un fan com "una persona que identificada amb un personatge o artista que participa dels seus valors, de tot allò que aquell artista representa i, normalment, acostuma a ser molt poc crític amb ell". A més, segons Roca, un altre element important és que "la relació amb l’artista acostuma a ser passatgera i a estar associada a una certa edat emocional en la que estàs construint la teva identitat i aquest artista t’ajuda".

Història del fenomen fan

El concepte fan està totalment integrat a la nostra societat, s’utilitza de manera quotidiana per denominar a una persona amb uns comportaments determinats davant, majoritàriament, un artista. Tot i aquesta adaptació als nostres dies, el fenomen fan és força recent, ja que és considera que l’aparició d’aquesta figura va sorgir al voltant dels anys 50 amb el naixement de la televisió i de la música popular moderna, és a dir, el rock&roll. Tot i això, a principis d’aquesta època el fantàstic Frank Sinatra va ser el primer que va començar a gaudir de prestigi i dels primers seguidors incondicionals. Poc després va aparèixer la primera gran figura que va fer identificar als seus seguidors com el que coneixem com a fan, Elvis Presley. Va ser el primer cantant que va mostrar i explotar la seva imatge, de manera que ja no només se’l coneixia per la seva veu, sinó pel seu característic i provocatiu moviment de pelvis.

Ja a la dècada dels 60 bandes com The Beatles o Rolling Stones van agafar el relleu dels cantants en solitari, convertint-se en els nous ídols mundials gràcies, en gran part, a la conquista del mercat nord-americà. Als anys 70 s’imposa la moda disco fever amb grups com Be Gees i Abba que conviuen amb l’aparició de nous moviments més que musicals, com el Punk de Sex Pistols. Deu anys més tard es va tornar a apostar pels cantants en solitari, sent Michael Jackson el principal reclam del públic, que ajudat per la seva vestimenta i el seu joc de peus singular ha aconseguit que el seu àlbum Thriller encara sigui el més venut de la història musical. En aquesta mateixa dècada també pareix Madonna, una jove que marcaria la història i les tendències musicals fins al dia d’avui.

La dècada dels 90 juga un paper molt important en el creixement i expansió del fenomen fan. S’imposen les boy bands com els Back Street Boys o les Spice Girls, que es basaven en una fórmula grupal i en unes lletres poc elaborades però ballables. Aquestes bandes van revolucionar el fenomen fan i el van explotar més que mai gràcies als avenços tecnològics que els va permetre potenciar el marxandatge. Ja al 200, aquest èmfasi de la fórmula comercials, que estava tenint un gran èxit, va donar un pas més amb l’aparició de programes de televisió com Operación Triunfo, que es dedicava a crear artistes en sèrie que ja tenien assegurats una part de fans.

En la música que molts anomenen indie aquesta evolució del fenomen fan s’ha dut a terme amb algunes fases diferents. Aquest estil musical es caracteritza per tenir un públic més reduït, però a la vegada amb un criteri musical més crític i desenvolupat. En aquest sentit, la fórmula de les grans bandes ha estat la més comú amb grups com The Cure, The Smiths, Radiohead, Depeche Mode, etc., de manera que encara avui tenen un gran pes en aquesta escena musical cada cop més amplia i, per tant, menys independent.

La influència dels Mitjans de Comunicació

Des dels seus inicis, els mitjans de comunicació han estat íntimament lligats a l’aparició i al creixement del fenomen fan. Així doncs, tant la ràdio, que va treure la música dels auditoris, com la televisió, que va servir perquè ja no s’identifiqués un cantant només per la veu sinó també per la seva manera de ballar, seu aspecte físic, etc., van jugar un paper fonamental per donar a conèixer nous artistes que esdevindrien ídols de milions de persones. A partir d’aquest moment, la indústria de l’entreteniment va explotar aquest fenomen amb tots els seus recursos, especialment el marxandatge. En aquest sentit, la influència dels mitjans es veu present en el comportament dels fans, ja que com indica Roger Roca, "actuen com a tal perquè ho han vist a través dels mitjans, ja que per generació espontània no et posaries a cridar com histèric ni repetiries una sèrie de rituals com signar el disc, penjar-se pòsters a l’habitació, vestir-se com l’artista, etc."

The Beatles als EE.UU